Doncs això, ja hem arribat a casa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies a tots!
Joan i Albert
diumenge, 13 de desembre del 2009
divendres, 11 de desembre del 2009
Dia 29 - Estem tornant, el resum.
Ja estem a l'aeroport de Melboune esperant pujar a l'avió de tornada. Melboune - Singapour - París - Barcelona - Falset, dissabte al migdia ja serem a casa.
Gràcies a tots els que dia a dia heu seguit les nostres cròniques, amb els vostres comentaris ens sentiem molt aprop vostre, i ser a l'altra punta del món, era com estar al costat de casa.
I als que no heu deixat comentaris, que sou molts més, també gràcies per ser-hi!!!!
Us deixem el resum amb les millors imatges!!!!!
Dia 28 - Península Wilsons
Aquest matí, després de visitar el circuit de Phillip Island, ja que el Joan s'enyorava, hem anat cap al sud d'Austràlia, al parc nacional de la península Wilsons. Els que conegueu el restaurant Isola Di Capri us alegrarà saber que la vella d'ulleres l'ha reconegut!!!!!!
És un parc nacional que ocupa unes 55.500 ha.El passat mes de febrer un incendi en va cremar unes 25.000, en un foc que va cremar durant uns 30 dies. Els efectes es veuen en el paissatge, tot i que els eucalipus tornen a brotar molt ràpidament.
Hem passejat per una inmensa platja on hem trobat una espècie de cranc molt petit que era portat per les onades fins la sorra. Quan ens hi acostàvem, els milers de crancs que estaven a la sorra s'enterraven en menys d'un segon, així eviten que els ocells se'ls cruspeixin.
Per la tarda hem tornat a l'hotel on hem estat preparant el video de demà. Demà agafem l'avió i tornem cap a casa!!!!
És un parc nacional que ocupa unes 55.500 ha.El passat mes de febrer un incendi en va cremar unes 25.000, en un foc que va cremar durant uns 30 dies. Els efectes es veuen en el paissatge, tot i que els eucalipus tornen a brotar molt ràpidament.
Hem passejat per una inmensa platja on hem trobat una espècie de cranc molt petit que era portat per les onades fins la sorra. Quan ens hi acostàvem, els milers de crancs que estaven a la sorra s'enterraven en menys d'un segon, així eviten que els ocells se'ls cruspeixin.
Per la tarda hem tornat a l'hotel on hem estat preparant el video de demà. Demà agafem l'avió i tornem cap a casa!!!!
dijous, 10 de desembre del 2009
Dia 27 - Tornem a Austràlia
Ja som a Austràlia. Ahir vam anar a sopar al port d'Auckland amb uns amics del Joan de la Tele de Nova Zelanda. El Tony, Mal i Kirk ens van convidar a sopar.
Aquest matí, després de comprar alguns souvenirs, pocs perquè les maletes ja passen del pes, el Tony ens ha portat al Mt. Eden, un dels volcans que estan dins la ciutat, per veure la vista panoràmica d'Auckland desde dalt, i ens ha acompanyat fins a l'aeroport per agafar l'avió que ens tornaria a Austràlia.
4 hores de vol i hem aterrat a Melbourne, hem passat els controls, amb el típic problema amb els nostres passaports, i després d'agafar el cotxe ens hem arribat a Phillip Island.
Aquest matí, després de comprar alguns souvenirs, pocs perquè les maletes ja passen del pes, el Tony ens ha portat al Mt. Eden, un dels volcans que estan dins la ciutat, per veure la vista panoràmica d'Auckland desde dalt, i ens ha acompanyat fins a l'aeroport per agafar l'avió que ens tornaria a Austràlia.
4 hores de vol i hem aterrat a Melbourne, hem passat els controls, amb el típic problema amb els nostres passaports, i després d'agafar el cotxe ens hem arribat a Phillip Island.
I ara una mica de video.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Dia 26 - Auckland (bis)
Avui tornem a estar a Auckland. Fa més bon temps que quan hi vam estar per primera vegada. No us tornarem a ensenyar la ciutat perquè ja l'heu vist.
Ahir, al restaurant on vam sopar, vam conèixer la cambrera, una madrilenya que es diu Nora, i que fa una setmana que està vivint a Queenstown. També vam conèixer al Javi, un francès-espanyol de pares gallecs. Després de sopar vam anar amb ells a conèixer una miqueta més la ciutat.
Ahir, al restaurant on vam sopar, vam conèixer la cambrera, una madrilenya que es diu Nora, i que fa una setmana que està vivint a Queenstown. També vam conèixer al Javi, un francès-espanyol de pares gallecs. Després de sopar vam anar amb ells a conèixer una miqueta més la ciutat.
Demà tornem cap a Austràlia. Arribarem a Melbourne i baixarem cap a Phillipe Island.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Dia 25 - Te Anau - Queenstown
Avui hem conegut l'última ciutat que ens quedava per descobrir del viatge a Nova Zelanda. Queenstown és una ciutat petita, té un centre comercial amb botigues i moltes oficines d'esports d'aventura. Al seu voltant s'hi troben dos estacions d'esquí i del mateix poble surt un telecadira. Al seu voltant també hi ha un immens llac.
Quan hem arribat, sobre 2/4 d'1, hem anat a l'oficina d'informació per veure si podiem fer alguna cosa, i hem trobat que a les 2 feien uns vols amb avioneta per escenaris del Senyor dels Anells i per veure les muntanyes i glaciars. I com encara no havíem volat en avioneta hem tirat endavant.
A 3/4 de 2 ens enlairàvem, el dia era molt clar. Al fons vèiem les muntanyes de la zona dels fiords plenes de núvols. Més a l'interior els pics de les muntanyes nevades, el més alt, el Mt. Aspiring de 3027 metres, i quan s'acabava la neu, el paisatge era de muntanyes sense vegetació i amb un perfil més suau.
Hem sobrevolat algun glaciar on es veia clarament la zona d'acumulació de neu i el final, on amb el típic tó més blau, la neu es fon i deixa el rastre de roques que ha anat arrencat de les muntanyes. També hem vist el glaciar on ahir vam aterrar amb helicòpter.
Hem continuat passant per llocs on van gravar la pel·lícula i, sobrevolant el llac de Queenstown, hem començat el descens. Baixar 9.000 peus en menys de 5 minuts en avioneta, provoca un canvi de pressió tan gran que ha provocat algun tap a les orelles...
Demà comencem el retorn cap a Auckland.
Concurs: Qui reconegui els escenaris del Senyor dels Anells i ens ho demostri amb fotografies o fragments de la película, guanyarà un iman de nevera de Nova Zelanda.
Quan hem arribat, sobre 2/4 d'1, hem anat a l'oficina d'informació per veure si podiem fer alguna cosa, i hem trobat que a les 2 feien uns vols amb avioneta per escenaris del Senyor dels Anells i per veure les muntanyes i glaciars. I com encara no havíem volat en avioneta hem tirat endavant.
A 3/4 de 2 ens enlairàvem, el dia era molt clar. Al fons vèiem les muntanyes de la zona dels fiords plenes de núvols. Més a l'interior els pics de les muntanyes nevades, el més alt, el Mt. Aspiring de 3027 metres, i quan s'acabava la neu, el paisatge era de muntanyes sense vegetació i amb un perfil més suau.
Hem sobrevolat algun glaciar on es veia clarament la zona d'acumulació de neu i el final, on amb el típic tó més blau, la neu es fon i deixa el rastre de roques que ha anat arrencat de les muntanyes. També hem vist el glaciar on ahir vam aterrar amb helicòpter.
Hem continuat passant per llocs on van gravar la pel·lícula i, sobrevolant el llac de Queenstown, hem començat el descens. Baixar 9.000 peus en menys de 5 minuts en avioneta, provoca un canvi de pressió tan gran que ha provocat algun tap a les orelles...
Demà comencem el retorn cap a Auckland.
Concurs: Qui reconegui els escenaris del Senyor dels Anells i ens ho demostri amb fotografies o fragments de la película, guanyarà un iman de nevera de Nova Zelanda.
diumenge, 6 de desembre del 2009
Dia 24 - Milford Sound
Ooooooohhhhhh!!!!!! Dia impressionant!!!!
Si el millor ho deixes pel final encara és molt millor!
Avui tocava visitar el Milfor Sound, un dels fiords del parc nacional patrimoni de la humanitat. Pel matí, un bus dels de "Oh, Europa" ens ha passat a recollir, per fer els 120 km que separen Te Anau de Milford Sound. Quan portàvem pocs quilòmetres el paissatge ha començat a canviar. Els boscos ja semblaven més selvàtics, ja no hi havien ovelles ni vaques i les muntanyes començaven a ser alpines.
Aviat hem començat a veure llacs, i després han aparegut els rius que es formaven de l'aigua que queia de la neu de les muntanyes. Els boscos també eren molt densos i humits, arbres molt alts i coberts de borra i líquens, com els de la selva, però amb una temperatura més baixa. Hem travessat el túnel que separa les dos valls, tot recte cara avall, poc després hem arribat a nivell de mar. Hem començat a navegar per l'estret fiord,entremig de les altes muntanyes. És el lloc del planeta on es poden trobar muntanyes tan altes a tocar del mar.
Ahir va ploure i per això hi havien més salts d'aigua de l'habitual. Com a dada direm que durant l'any hi plouen uns 6.000 litres, repartits en uns 200 dies de pluja. L'any 98 van fer el rècord amb 9.000 litres aquell any i 5.000 en el dia que més va ploure. El salt d'aigua més alt que hem vist fa 126 metres. Una de les parets de roca vertical fa 700 metres, i 300 més sota l'aigua (la Torre Eiffel en fa 325).
Pel camí hem trobat foques i pingüins. Els pingüins són d'una espècie molt poc comuna i endèmica d'aquest parc natural, els pingüins crestats dels fiordlands. Només es deixen veure d'octubre a desembre, quan van a fer el niu. Només medeixen 16 cm.
Hem seguit fins a un observatori submarí, a 10 metres de profunditat, i hem vist alguns peixos.
Després tocava veure les muntanyes desde dalt, acompanyats per la Natalie, una canadenca que ens ha servit per acabar d'omplir les places de l'helicopter, hem pujat fins un glaciar a 6.000 peus (1.800 m). Les vistes del trajecte, espectaculars. L'heliòpter passava a poca distància de la paret de roca, saltava els cims, com si d'una película d'acció es tractés.
Després hem continuat el retorn amb bus passant per unes cascades, on el riu baixava entremig de pedres gegants.
I avui el video, edició dominical, més llarga....
Si el millor ho deixes pel final encara és molt millor!
Avui tocava visitar el Milfor Sound, un dels fiords del parc nacional patrimoni de la humanitat. Pel matí, un bus dels de "Oh, Europa" ens ha passat a recollir, per fer els 120 km que separen Te Anau de Milford Sound. Quan portàvem pocs quilòmetres el paissatge ha començat a canviar. Els boscos ja semblaven més selvàtics, ja no hi havien ovelles ni vaques i les muntanyes començaven a ser alpines.
Aviat hem començat a veure llacs, i després han aparegut els rius que es formaven de l'aigua que queia de la neu de les muntanyes. Els boscos també eren molt densos i humits, arbres molt alts i coberts de borra i líquens, com els de la selva, però amb una temperatura més baixa. Hem travessat el túnel que separa les dos valls, tot recte cara avall, poc després hem arribat a nivell de mar. Hem començat a navegar per l'estret fiord,entremig de les altes muntanyes. És el lloc del planeta on es poden trobar muntanyes tan altes a tocar del mar.
Ahir va ploure i per això hi havien més salts d'aigua de l'habitual. Com a dada direm que durant l'any hi plouen uns 6.000 litres, repartits en uns 200 dies de pluja. L'any 98 van fer el rècord amb 9.000 litres aquell any i 5.000 en el dia que més va ploure. El salt d'aigua més alt que hem vist fa 126 metres. Una de les parets de roca vertical fa 700 metres, i 300 més sota l'aigua (la Torre Eiffel en fa 325).
Pel camí hem trobat foques i pingüins. Els pingüins són d'una espècie molt poc comuna i endèmica d'aquest parc natural, els pingüins crestats dels fiordlands. Només es deixen veure d'octubre a desembre, quan van a fer el niu. Només medeixen 16 cm.
Hem seguit fins a un observatori submarí, a 10 metres de profunditat, i hem vist alguns peixos.
Després tocava veure les muntanyes desde dalt, acompanyats per la Natalie, una canadenca que ens ha servit per acabar d'omplir les places de l'helicopter, hem pujat fins un glaciar a 6.000 peus (1.800 m). Les vistes del trajecte, espectaculars. L'heliòpter passava a poca distància de la paret de roca, saltava els cims, com si d'una película d'acció es tractés.
Després hem continuat el retorn amb bus passant per unes cascades, on el riu baixava entremig de pedres gegants.
I avui el video, edició dominical, més llarga....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)